1. |
La bomba de plaer
02:47
|
|||
LA BOMBA DE PLAER
És que no saps que és massa tard
per agenollar-te davant dels sants
i que la creu que has carregat
no és una excusa per a no pensar
que el teu cos no és de ningú,
no cal que el guardes en nom de Jesús
que a Monsenyor li dóna igual
sempre que calles i no alces el cap.
Així que ix ja de l'anonimat:
droga't i folla i perd el cap
per algú que et furte el temps
i que et demostre de què estem fets.
Som nomes carn, músculs i sang,
saliva i ossos que tenen fam.
Som una bomba de plaer,
som elegants i estem molt mal fets.
Així que ja ho saps, ja és massa tard.
No pots salvar-te, ja és massa tard.
Abans de nàixer ja estem condemnats
a divertir-mos i a fer-mos mal
de tant d'amar.
|
||||
2. |
||||
EL CEL DE LES ILLES CAIMAN
Dis-me com et veus així:
agenollat en el teu llit,
sense escoltes ni criats
presenciant el teu final.
A tu qui t'ho anava a dir
que els obrers que t'han fet ric
et vorien tremolar
ple de mocs i tot pixat.
En una cosa estem d'acord:
un canó davant del nas
té més força i més raó
que mil vagues generals.
A que les coses
semblen més fortes
quan no eres tu qui les fa?
A que les coses
les veus més clares
quan t'estan amenaçant?
Tanques els ulls i veus passar
la teua vida per davant
i saps que ja no vols anar
al cell de les Illes Caiman.
A que les coses
semblen més fortes
quan no eres tu qui les fa?
A que les coses
les veus més clares
quan t'estan amenaçant?
A que les coses
són molt més fortes
si tu no les has manat?
I veus com plores
com un xiquet
quan lo que té li ho han furtat.
|
||||
3. |
Cele
03:16
|
|||
CELE
Bam!
Una altra bomba esclata en el veïnat
i el pobre Cele que sols conta dos anys
busca a sa mare, on estarà?
Mentre els avions tapen el cel
pintant de roig la capital.
“Mal!
El director estava equivocat”
això pensa Cele mentre
rebenta el pany
i fuig del seu cinqué orfenat
i sap que dormirà al ras
molt lluny de la capital.
I sopàveu tan tranquils
quan a la tele l'heu vist
i la teua dona ha pegat un crit.
I tu ho veus i no t'ho creus
quan la menuda et diu
“pare, és igual que tu”
i truca i parla en viu
però no veus el paregut.
Pobre Cele, no pots dormir
qui serà la que t'ha escrit
que arriba a casa amb els teus fills
i et diu “germà meu”?
Quan tot lo que has viscut
t'arranque d'entre els vius
per fi descansaràs
amb ta mare al teu costat.
Al cel de la capital
|
||||
4. |
On t'has clavat
02:56
|
|||
ON T'HAS CLAVAT?
Hui m'han dit que ja no fas res
i que per les nits et poses del revés
mentres els teus fills
ja no saben què fer amb tu.
Et quedes al llit sempre que hi ha ple
i eres el nou ric de l'ajuntament
mentres al partit
estan tan satisfets amb tu.
Però pel poble camines tot sol,
vols fer-te'n una però no pots.
Al matí t'han trencat les dents
i te n'has anat i ningú sap res
i ara els teus veïns
ells ja no pregunten per tu.
Com es possible fer-ho tot tan tort?
És un miracle que no estigues mort.
On t'has clavat?
On t'amagaves que no t'hem trobat?
Què t'ha passat?
On se n'ha anat tot el teu bon cor?
És un miracle que no estigues mort.
On t'has clavat?
On t'amagaves que no t'hem trobat?
Què t'ha passat?
|
||||
5. |
Els professionals
03:07
|
|||
ELS PROFESSIONALS
Encorbatats,
d'esquenes als miralls.
Bocabadats
i amb els culs xorrant sang.
Així tots acabareu,
no penseu que s'escapareu.
Serà molt abans
de lo que vos penseu.
Professionals
de l'orgull nacional.
Tots militants
de Monsenyor Escrivà.
Vos espera una gran greu
de ràbia sorolls i veu.
Tranquils, tranquils,
no cal que corregueu.
|
||||
6. |
Vol con mai
02:01
|
|||
7. |
||||
ACTES D'AMOR
Te'n recordes de quan
aquell cotxe negre va eixir volant
i va aterrar al pati interior?
En ta casa els tres,
havia nascut el teu xicotet,
bocabadats davant del televisor
quan anunciaren aquell acte d'amor.
I d'aquells nadals,
quan van tancar el forn principal,
acassant pels carres del Port
al ministre aquell.
Fill de la gran puta, quasi el matem.
La Nacional va rebre tots els colps,
neutralitzaren un acte d'amor
Sé que estàs dubtant,
que no saps si fer el que hem parlat,
que ets massa gran per a tanta acció.
Pensa en els teus néts,
tan joves i ja no poden triar res,
condemnats a la negació.
Agarra't fort i fem un gran soroll,
fem per ells este últim acte d'amor.
|
||||
8. |
Tancs
03:05
|
|||
TANCS
“Saps que la vida té un principi i un final,
jo ja estic fora però la teua està acabant"
Allí em parlava demanant-se un altre rom
mentre a la tele el president ens ho furtava tot
mirant cap a una altra part.
"El rock'n'roll és un niu de covards,
ningú es queixa, els egos s'alimenten.
Mai voràs cap acció exemplar
mentres tinguen les ratlles ben fetes"
Varem seguir xerrant i unes rondes després
va mirar l'hora, se li esgotava el temps.
Allí a la porta se'm va quedar mirant,
cerimoniosament em va agarrar el cap
i m'ho va dir aixi de clar:
"Els cantants som un tall de subnormals
amagats baix miralls d'aforismes.
Cal aplicar la creativitat
al treball de la benzina i els vidres.
Al costat dels nostres fills i filles.
Perquè els tancs i la sang
i l'amor ens faran lliures”
|
||||
9. |
Roselleta
03:35
|
|||
ROSELLETA
Roselleta,
dis-me si pot ser,
si em puc tombar
en la bodega del teu cor.
Vull contar-te
com m'han furtat la son
i he fet cançons
per a donar-nos llum.
Esta és d'estar sense tu
i de les nits en la presó
repetint que encara et vull.
Deixa'm que et cante tot.
Roselleta,
dis-me si pot ser,
si em puc tombar
en la bodega del teu cor.
Perquè els altres
han desaparegut
i se'm fa dur,
però em torna l'orgull
quan recorde el teu perfum
just abans de l'explosió.
I com bregaves entre el fum.
Encara et puc sentir,
sembla que fou ahir.
I ara que estic sense tu
no vull tornar a l'acció.
Vull dir-te que encara et vull.
Deixa'm que et cante tot.
Roselleta,
dis-me si pot ser,
si em puc tombar
en la bodega del teu cor.
|
||||
10. |
Lapido X
01:55
|
|||
LAPIDO X
Toca-mos la guitarra,
Lapido Xicotet,
Toca-mos-la una altra volta
que estem cagats de fred.
Perquè el so que tu fas
forma capes d'energia
d'una força brutal
que ens envolten i ens calfen.
Toca-mos la guitarra,
Lapido Xicotet,
toca-la abans que els centristes
no ens deixen tocar més.
Perquè el so que li traus
forma flames que els allunyen
amb un foc groc i blau
i s'acollonen i es callen
Deixa-mos la guitarra,
Lapido Xicotet,
que hui en dia les metàfores
no són suficient.
Deixa-mos la guitarra,
Lapido Xicotet,
pa rebentar-li la cara
al fill de puta aquell.
|
||||
11. |
Una nova política
01:58
|
|||
UNA NOVA POLÍTICA
Nou i quart,
roda de premsa.
Algo va mal,
ella sembla distreta.
Les preguntes
no les contesta,
parla del temps
mentre et despulla
amb els ulls.
Plegueu tots,
te'n vas al periòdic
a fer del fet
algo extraordinari,
quan reps el seu missatge
en el mòbil:
l'habitació de sempre
a les tres? Està bé.
Però t'ho calles
perquè els teus pares
no ho entendrien bé.
A les famílies dels comunistes
això els emprenya,
no els senta gens bé.
Entres al hall,
el conserge et saluda.
Puges corrent,
se t'està posant dura
Obris la porta
i ella et convida
a entrar i a apropar
postures horitzontals.
Eres un màrtir, un iniciàtic
de la lluita social.
Ets el polític, el profilàctic
de la dreta carnal.
I mentre li entres per darrere
et sembla escoltar
a ella gemegar la Internacional.
|
||||
12. |
El poder del voler
04:41
|
|||
EL PODER DEL VOLER
No creus que és desmoralitzant
que amb lo que està passant
a cada nit dormida
tu i jo sigam més estranys?
Sé que són els diners
i les coses que no fem
però lo que ens separa
és lo que ens junta.
El mal comença
quan el cos no s'alimenta
i l'hedonisme és sols un mur.
Para't i pensa en tota la ràbia
que ara ens crema
i aprofitem-la pel futur.
Ella comença a sospitar
que allò funciona mal
cada vegada que ell treballa
en una altra ciutat.
i torna ben valent
i els conta lo que ha fet
i com saliva tant sense la placa.
Però ella ja no tremola
perquè sap que ha arribat l'hora
d'anar-se'n amb els seus fills
perquè la violència de la feina
dorm a casa en els ulls del seu marit.
Ell passa la corda per dalt,
fa el nuc sense tremolar
i puja a la cadira
abans que arriben del jutjat.
I pensa en els xiquets,
amb lo que ha fet per ells
i no podrà deixar-los ni una casa.
Però la ràbia
ja és més forta que la pena
i se'n va corrent d'allí.
i el director ja no riu
quan veu com entra
i trau el rifle de l'abric.
El Voler, el Voler és lo que ens salva.
El Voler els executarà.
|
Malatesta Records Valencia, Spain
Sello independiente valenciano que basa su funcionamiento en la implicación organizativa de las bandas que forman parte del sello.
Streaming and Download help
If you like El poder del voler, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp